divendres, 4 de febrer del 2011

TAILANDIA, PAÍS SOMIAT (2a part)

Cal dir però que des d'Espanya varem contactar amb una agència de viatges tailandesa, VIAJE A TAILANDIA, per tal de que ens organitzés les sortides a les afores de Bangkok i també la ruta pel nord del país, ja que no ens volíem perdre cap tipus de detall i saber més i més d'aquest meravellós país. No és el mateix veure-ho amb els teus propis ulls, que veure-ho amb els teus propis ulls escoltant la seva història i posante a la pell dels seus habitants, endinsant-te a les seves costums i filosofia de vida... és d'aquesta manera quant comprens tot el que estàs veient.

I quina decisió més encertada! ja que sóc bastant reacia de viatjar amb touroperadors on ets un turista més i si "te he visto no me acuerdo, hasta luego Lucas". Està clar que amb una bona guia pots visitar per lliure, però no hi ha res com tenir una persona autòctona que t'ensenyi amb condicions tot el necessari. Amb aquesta agència ens varem trobar com a casa nostra, amb un tracte molt personalitzat, uns guies i uns conductors amb una professionalitat incomparable, uns vehicles equipadíssims... no hi ha paraules per definir el bé que varem estar...... ufffffffff!! quins records!

Bé, al que anàvem. Els tres últims dies els varem dedicar a fer visites guiades recomanades a quasi totes les guies de viatges i com no, per l'agència de viatges. Per fi!!!!!!!!!! No caldrà anar a la caça i captura d'un taxi que el pobre conductor no sap el que li estem dient, i nosaltres no sabem com explicar on volem anar. Les úniques paraules que entenem són les peles que ens està demanant per portar-nos ves a saber on i evidentment  ja ens fem entendre per dir-li que si no és amb "meter" nothing!. Menys mal que l'anglès és un idioma universal i el llenguatge de signes i expressions facials rares també.
Tampoc caldrà suar més les camisetes, ja que anirem amb una mega van amb l'aire condicionat a tota marxa, una ampolleta d'aigua freda per anar apagant la sed, i uns seients que ni als multicinemes de la meva ciutat... i el més important, un super guia de parla castellana!

Els primers dies com que anàvem al nostre rotllo, ens sonava el despertador i ja podia sonar estona, que a "ruidos machacones, oidos sordos", però aquests últims dies quant sonava el telèfon de l'habitació per informar-nos que ens passaven a buscar no podia tenir les oïdes sordes, perquè fins que no contestaves i deies: Good morning?, seguia ininterrumpidament. Es veu que a la recepcionista li agradava que li donessin els bons dies.

Matinada del quinze, unes quantes hores de carretera, que ens van venir de "conya" per tancar els ulls, i cap a AYUTTHAYA, capital del regne de Siam durant més de 400 anys. Van regnar 33 reis de dinasties siameses fins la invasió birmana del 1767. El conjunt arquitectònic ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat. No s'ha tornat a reconstruir, però si que s'han fet algunes restauracions durant l'últim segle. Destaquen l'Antic Palau Chandrakasem, l'Antic Palau Reial, el Wat Phra Sri Sanphet, el Wat Suwan Dararam, el Wat Phra Ram, el Temple del Buda Reclinat, el Wat Nah Phramane... entre altres.












La veritat és que ens va agradar moltíssim, si que és ben cert que tot són pedres i que feia una calor que es podia fregir un ou al terra, Déu Meu quina calor! ni una ombra! però a mesura que el nostre estimat guia Nut ens anava explicant la història, ens anava transportant en el temps... evidentment estàvem de la part dels tailandesos.... perquè vaja colla de lladres aquests birmans!

2 comentaris:

  1. Hola Nuria,

    Sóc nova al teu blog però m'ha semblat molt interessant. Espero ansiosa més històries i consells sobre els teus viatges!

    Una abraçada

    Rebeca

    ResponElimina
  2. Hola Rebeca. Benvinguda al blog!
    No et preocupis que tinc un munt d'històries viatgeres esperant per ser contades. I de ben segur que et fascinaràn, al igual que a mi en el moment que van passar.

    Si necessites algun consell viatger només cal que ho diguis.

    Gràcies

    ResponElimina