dimarts, 5 d’abril del 2011

TAILANDIA, PAÍS SOMIAT (6a part)

A Bangkok despertava un altre dia de visita cultural, i aquest dia prometia, ja que visitaríem el famós PALAU REIAL.


El Gran Palau Reial és un complex d'edificis, que va servir com a residència oficial del rei de Tailandia, des del segle XVIII fins mitjans del segle XX.
La construcció del conjunt del complex es va iniciar al 1972, durant el regnat de Rama I. Es troba situat a l'est del riu Chao Praya, protegit pel mateix. La resta del complex es troba rodejat per una valla de 1900 m de longitud que agrupa una àrea de 218.400 m2. Els llocs més destacats són el temple Wat Phra Kaew, que conté el Buda Esmeralda, i l'edifici d'estil renaixentista italià: Chakri Mahaprasad Hall, que conté les urnes funeraries dels reis.

Matinada del 15 però més lleugera que els altres dies, esmorzarillo de rigor per carregar piles, motxila a l'esquena amb protector solar, gorra i mitjons, i les bateries de les càmeres ben carregades perque segur que aquell dia treurien fum.
Com cada dia, el tràfic ja era considerable pels carrers de la gran ciutat. Els altres dies enfilavem l'avinguda i desprès ja ens desviavem direcció autopista, en canvi, avui tocava travessar una mica la ciutat, així que de ben segur que estariem parats uns quants minuts. Aquests minuts no els varem desaprofitar gens, no! ens van servir per escoltar una petita introducció del que aniriem a veure amb les conseqüents preguntes del turista novato.

Quant vam arribar ja hi havia gent esperant a la porta, i Vans com les nostres deixant als seus passatjers tot just davant, no sigués cosa que es cansessin.... però desprès vaig compendre que potser si que estava bé guardar les forçes des d'un principi, ja que el sol que queia a n'aquells hores del matí, a part de provocar una sensació d'ofeg, produïa un agotament difícil d'explicar.

Passats uns minuts van obrir portes i passats uns quants minuts més ja estavem adentrant-nos al meravellós recinte, custodiat per dos escultures altíssimes, amb uns jardins verdíssims i uns temples, pagodes, chedis de vistosos colors, que atreien irremediablement la mirada dels transeünts. Quina passada!!!





  
Pràcticament no hi havia quasi turistes, i si volíem evitar la "tropa" de japonesos que s’agrupen davant un monument i no hi ha ningú que els aparti, havíem d'aprofitar la visita al màxim i no encantar-nos gens.

Explicacions per part del nostre guia Nut, fotos per immortalitzar el moment, descansos breus a l’ombra d'alguna pagoda, traguinyols d'aigua per calmar la calor, ofrenes varies per als monjos, auto-benediccions amb  flors de loto plastificades... amb això va consistir la completa visita al recinte del gran Palau i al temple del Buda Esmeralda.

El Wat Phra Kaew és el temple budista més important de Tailàndia, localitzat dins els terrenys del Gran Palau. Al contrari que altres temples, no conté cap lloc per a que els monjos l'habiten, sinó que sols conté edificis sagrats, estàtues i pagodes amb una rica decoració.
L'edifici principal es  el ubosoth central, en el qual es troba el Buda Esmeralda. A pesar del seu tamany petit, és el principal símbol religiós del poble tailandès.
Wat Phra Kaew
Chakri Mahaprasad Hall

Sols ens faltaven els elefants blancs per passejar-nos i sentir-nos com a verdaders reis entre tant Palau daurat.

Creuant una porta del recinte i a un temple annex es trobava el Wat Pho, que al seu interior alberga el gran Buda Reclinat, de 46 m de llargada i 15 d'alçada, i recobert de pa d'or. A la part del darrera del temple hi ha desenes i desenes de recipients i a una taula propera hi ha una urna amb monedes. Representa la tradició budista de repartir limosna. El cas es que varem voler seguir la tradició budista, i el que farem fer va ser tirar les monedes als diferents recipients, a l'hora que es produïa un tintineig molt agradable per a l'oïda, (ho definiria com a celestial).


Imatge del Buda Reclinat a l'interior del Wat Pho
Imatge del Buda Reclinat a l'interior del Wat Pho


CONTINUARÀ...

dimarts, 15 de març del 2011

TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN

En el 197è joc literari de tipus creatiu, en Tibau ens convida a que escrivim un text de lliure extensió i gènere on el protagonista sigui un llibre alliberat a la via pública. Aquí va la meva participació:

I restava impacient, comptant les hores les quals començaven a fer-se eternes. Allí amagat, a prop les escales, on la única companyia que tenia eren les pedres del mur, fredes i humides, i una barana de ferro oxidada pel pas del temps. No es podia queixar gaire ja que les vistes de la ciutat eren meravelloses, i les muntanyes del fons pareixia que volguessin tocar aquells núvols que anaven navegant pel cel.
Tenia l’esperança que molt aviat estaria amb bones mans.
                                                                           
Tenia un munt d’històries per contar, per a joves i no tant joves, que ben segur es posarien a la pell dels múltiples personatges que amagava entre les seves pàgines.
                                                                                                                      
De cop va sentir una veu: mira!!! ja n’he trobat un!!! a veure, a veure… doncs sembla força interessant.
                                                                                                                        
Quina alegria! Tal i com havia imagina’t, aquella nit la passaria amb bona companyia. Potser quelcom li donaria calentor amb les seves mans, i jugaria al joc d’esbrinar el pensament del seu amo, i fins i tot sentiria pessigolles amb un plomall, i si feia amics millor que millor, així podrien compartir històries... un ritual que s'havia repetit setmana rere setmana a casa la Mariona i el Quim de Lleida, a casa la Joana de Pals, a casa d'en Janet, la Laura i d'en Lluc a Reus... i que aquesta setmana es repetiria a Tortosa.