RUM RUM....

Aquest cotxets tan vistosos són per a Pol. Espero que a la seva mami li hagi agradat!



PUNT DE CREU

Una de les meves aficions amagada és fer punt de creu. Bé, les persones a les que he fet alguna vegada algun regalet ja m'han descobert, o més ben dit, ho he volgut deixar al descobert.

Tot va començar el dia 11 de setembre del 2001, coincidint amb el tràgic succés de l'11-S als Estats Units. Tenia un examen d'Estadística, i la veritat, amb totes les notícies que estaven arribant pels mitjans de comunicació, impossible el poder estudiar! No hi havia ningú que es concentrés amb tal assignatura! Potser m'ajudava el fet que havia anat tot l'estiu a classes de reforç i més o menys ho tenia dominat. Encara que no pots predir mai el resultat, però tantes vegades m'havia presentat que podia endevinar per on anirien les preguntes.

Just aquell diumenge, a una de les revistes del cor, regalaven un suplement per fer punt de creu, amb el seus fils, agulla, plantilla.... i just la meva mare tenia un pitet amb una tira enganxada de les de fer punt de creu... i just en dos mesos naixeria la meva fillola. Moltes coincidències no?

Aquestes coincidències, l'ensenyament per part de la meva mare i les poques ganes d'estudiar em van portar a l'aprenentatge d'aquesta labor, que a poc a poc he anat descobrint. No sóc una experta ni molt menys, però vaig fent, sobretot quant s'acosten aniversaris i naixements.

Ahhhh!!! Per cert, m’oblidava d'una cosa molt important: VAIG APROVAR L'EXAMEN!

Així que he pensat que a mesura que vagi fent, aniré penjant-ho al bloc...

Espero que us agradi.

TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN

Des de fa un temps cap aquí, soc seguidora del bloc TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN, i el seu autor, a part d'escriure moltíssimes coses interessants, proposa divertidíssims jocs literaris.

Com ja sabeu, fa poc que he estrenat el meu bloc i a part de contar anècdotes viatgeres, experiències viscudes, etc etc... he pensat de participar en els jocs literaris creatius que proposa en Jesús Tibau.

En el seu 194è joc literari ens demana que escrivim en un post-it, algun relat que tingui a veure amb el gènere negre. Aquí va el meu:

La lluna plena es reflexava als vidres de les cases i un gat situat a sobre la taulada d'una casa en ruïnes, miolava sense parar.

Caminava tranquil·lament per un carreró estret i fosc del barri, mentre pensava amb el dia tant dur que li esperava a l'endemà. El que no s'imaginava es que una ombra l'estava seguint des que havia sortit de la boca del metro.

TAILANDIA, PAÍS SOMIAT (5a part)

Les tardes a Bangkok les passàvem de "mercadillo en mercadillo i tiro porque me toca". Creiem que Tailàndia era el país de les compres, almenys això és el que ens haviem dit i això esperàvem trobar. Digueu-nos "pijos", "tiquismiquis", "primmirats".... però per molt que miràvem no trobàvem res que ens agradés. Sabíem que trobaríem imitacions, però les imitacions no eren de bona qualitat, o potser les de bona qualitat no les varem saber trobar. El més bo de tot es que portàvem dos maletes de les considerades d'equipatge de mà, o sigui, de les petites, per passar 21 dies!!!! I es que clar, en teoria a Tailàndia havíem d'anar de compres i venir carregats amb dos maletes enormes, com quasi tots els turistes que viatgen al país. Que ingenus! Així que havíem de comprar si o si.

Procés: observació amb lupa del teixit de cadascuna de les prendes + emprovamenta sense provadors (les talles allí son minúscules!) + una bona dosis de regateig = carregats de bosses com a burros.

I no hi ha millor que un massatget posterior per alliberar les tensions que comporten les compres anomenades de les de "comprar perquè si". Ufffffff!! Que bé!!!!!

El primer massatge va ser a una casa de massatges recomanada pel nostre guia Nut. Com no, vam provar el massatge estrella de Tailàndia, el massatge tai. Si si, aquest que t'estiren fins a l'infinit i el més enllà totes les parts estirables del cos i sents com et peten tots els ossos i t'entra esgarrifament. Pues sembla mentida però al cap d'una estona aquest massatge em va deixar com una soca encara que de quant en quant sentia al meu marit queixant-se i bufant. Miro amb el rabet de l'ull i veig a la massatgista plantada a sobre la seva esquena.... ja podia bufar ja! Jo vaig sortir com a nova: dir que tenia els turmells com les potes d'un elefant i vaig sortir amb els meus turmells, no amb els turmells de l'elefant.

El següents dies em vaig dedicar a catar les diferents tipologies i tècniques. Ho dic en primera persona del singular perquè ell va quedar escarmentat i no va voler provar-ne més. Així que mentre ell anava a la piscina de l'hotel a refrescar-se, jo em dedicava a passejar-me pel carrer Silom i observar amb deteniment els preus que oferien les diferents cases de massatges, i a la que veia algun local que feia bona pinta i el preu no era excessivament baix ni alt (es pot considerar que uns 8-9 euros ja era suficient per a que et facin un bon massatge), llavors entrava decididament. I que bé!!!!!!!! Vaig encertar els dos cops que vaig anar: primer amb un massatge podal i desprès amb un oil massatge. Inexplicable! Que més es podia demanar si a més t'oferien un te a l'entrada i sortida?

I un cop recuperada i amb una dutxada de rigor, tocava anar a la búsqueda i captura d'algun restaurant amb menjar que ens entrés per la vista, ja que si no entrava per la vista, no entrava per la boca.

Dos dies ens varem decidir per anar a una pizzeria del costat del hotel. Les pizzes eren bones i fetes al forn de pedra, però clar, viatjar a Tailàndia i menjar pizza és com anar a Roma i menjar hot dog. Així que un altre dia ens varem decidir per menjar a un restaurant del centre comercial MBK, i que tenia bones referències del foro LOS VIAJEROS.

Quina pinta no??

Una altra nit teníem reservat un creuer amb sopar pel riu Chao Praya, amb la companyia Loy Nava. És una turistada com una altra, però ens feia gràcia tenir una visió nocturna des del riu, del monuments il·luminats. Anècdota: 5 minuts desprès d’haver pujat al vaixell em van venir moltes ganes vomitar i com a conseqüència de tal mareig vaig estar les 2 hores que dura el sopar-creuer, asseguda a una cadira davant la proa del vaixell per tal de que em toqués l'aire, i és clar, el meu marit sopant sol. El que havia de ser un sopar romàntic tailandès és va convertir en un desastre!

Ens feia il·lusió sopar a la terrasseta del Sirocco, situat a la Lebua State, però és que quasi totes les nits queia algun que altre xàfec i com a conseqüència de la climatologia, tancaven la terrassa, per lo que el sopar havia de ser al restaurant interior. Així que ja que anàvem a sopar a un restaurant luxós, com a mínim que estigués situat a les altures, per aquest motiu ens varem decidir com a segona alternativa pel restaurant de la Bayoke Sky, situat al pis 83 de l'edifici més alt de Bangkok, i m’atreviria a dir que de tot Tailàndia.

El menjar era passable, (bufet japonès, tailandès, italià, vegetarià.) i les vistes impressionants. A les altures es divisava tot Bangkok, amb tota la xarxa de carrers i carreteres al fons, els edificis més emblemàtics (encara que en la foscor no s'acabaven de distingir del tot bé), el riu Chao Praya... i uns cotxes minúsculs com a formigues... i es que fins ben entrada la nit encara hi havia trànsit a les avingudes principals de la ciutat.



Bayoke Sky



vistes des de l'interior del restaurant

Quina sensació tenir una mega city als teus peus!


I rebentats de les matinades, de les excursions, de les caminates, de la calor i humitat, del soroll dels vehicles i el tràfec dels seus habitants, de les compres, del regateig constant.... cap al llit! Bona nit!!

DADES PRÀCTIQUES PER VISITAR VERONA

VERONA, situada al nord d'Itàlia, és una de les ciutats més atractives del país amb un interessant centre històric. Rodejada de muntanyes i atrapada pel meandre del riu Adige, a uns 30 kms a l'est del llac Garda, ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat degut al valor dels seus edificis històrics de caràcter medieval i renaixentista. Posseeix un aeroport internacional, via ferroviària i carretera que facilita l’accés a la ciutat.

Com a ciutat militar i fortificada en varis períodes de la seva història, posseeix nombroses portes de diferents èpoques:

- Porta Leoni

- Porta Borsari

- Portoni della Brà

- Porta Palio

- Porta Nuova

- Porta Vescovo

- Porta Vittoria

És aconsellable adquirir la targeta VERONA CARD, que permet viatjar amb la red d'autobusos de la ciutat, entrar gratuïtament a alguns monuments, a més d'oferir descomptes en l'entrada a altres.

El seu cost és de 10 euros per un dia i 15 euros per tres dies. Es pot comprar a les iglèsies, monuments, museus, estancs i oficines de turisme.

VISITES D'INTERÈS TURÍSTIC: (les subratllades i amb cursiva són gratuïtes amb la Verona Card)

- Torre de Lamberti

- Amfiteatre Arena

- Casa de Giulietta

- Tomba de Giulietta

- Teatre Romà

- Castel San Pietro

- Sinagoga

- Piazza Bra

- Piazza delle Erbe

- Piazza dei Signori

- Castelvecchio

- Chiesa Santa Anastasia

- Duomo

- Basílica de San Zenón

- Iglesia de los Descalzos

- Iglesia de los Padres Filipinos

- Iglesia delle Sante Teuteria e Tosca

- Iglesia de San Bernardino

- Iglesia de San Domenico

- Iglesia de San Fermo Piccolo

- Iglesia de San Giorgio in Braida

- Iglesia de San Giovanni in Foro

- Iglesia de San Giovanni in Valle

- Iglesia de San Luca

- Iglesia de San Mattia

- Iglesia de San Michele Extra

- Iglesia de San Nazaro e Celso

- Iglesia de San Nicolò

- Iglesia de San Paolo

- Iglesia de San Pietro Incarnario

- Iglesia de San Rocchetto a Quinzano

- Iglesia de San Tomaso Cantuariense

- Iglesia de Santa Caterina allá Ruota

- Iglesia de Santa Chiara

- Iglesia de Santa Maria Antica

- Iglesia de Santa Maria del Paradiso

- Iglesia de Santa Maria della Scala

- Iglesia de Santa Maria in Órgano

- Iglesia de Santa Toscana

- Iglesia de Santa Elena

- Iglesia de Santo Stefano

- Museu Africà

- Museu Arqueològic

- Museu Canònic

- Museu Cívic de Ciències Naturals

- Museu dels Frescos

- Museu de Palazzo Forti

- Museu ferroviari Porta Vescovo

- Museu Lapidari Maffeiano

- Museu Miniscalchi-Erizzo

- Loggia del Consiglio o di frà Giocondo

- Palazzo Barbieri

- Palazzo Bevilacqua

- Palazzo Boldieri-Malaspina

- Palazzo Canossa

- Palazzo Carlotti

- Palazzo Da Sacco-Pincherle

- Palazzo dei Diamanti

- Palazzo del Mercato Vecchio

- Palazzo del Podestà

- Palazzo della Gran Guardia

- Palazzo della Torre-Ederle

- Palazzo di Cansignorio

- Palazzo Giusti e Giardino

- Palazzo Marogna

- Palazzo Miniscalchi-Erizzo

- Palazzo Pompei

- Palazzo Radice

- Palazzo Realdi-Monga

- Palazzo Turchi

- Villa Francescatti



Plànol centre històric Verona



Piazza Bra

 

Piazza delle Erbe

Vistes desde la Torre Lamberti

Chiesa de Santa Anastasia

el famós balcó de la casa de Giulietta

Amfiteatre Arena

UN SENTIMENT BLAUGRANA

No m'agrada el futbol. Potser és l'ànsia amb la que es viuen a casa els partits, que ha provocat que no en vegi cap, bé, mentiria si digués que algun partit de final de copa no l'he vist, i que alguna vegada no faig zapping per xafardejar el resultat i veure que les previsions que tenia en ment s’està complint.

Però quant es tracta d'anar al Camp Nou tot és diferent. Començant pels preparatius: que si la camiseta de l'equip, la bufanda (encara que sigui estiu tant i fa!), els entrepans, alguna llaminadura per matar els nervis abans del partit....

Quant arribes a les immediacions del camp pareix que estiguis en un món diferent, no fa falta esperar a veure gent una hora abans del partit, sinó que desenes i desenes de persones s'agrupen hores abans per fer petar la xerrada comentant qui serà el crack o cracks d'aquell partidàs i fer apostes sobre el resultat. Però sempre hi ha qui aprofita per anar al museu a deleitar-se amb tots els trofeus que ha guanyat el nostre equip o comprar algun article per tal de lluir-ho orgullosament mentre s'està mirant el partit i com no, per fer-se la foto de rigor amb un fons ple de grades i gespa i una il·luminació que enlluernant.

Observar als espectadors és tot un espectacle: gent amb la cara pintada amb tota mena de gadgets; xarangues tocant l'himne i cantant; uns que pengen la pancarta animant a l'equip; uns altres piropejant a algun jugador; alguns maleint a entrenadors o presidents; gent de diferents nacionalitat, edats.... ja pots estar una hora al camp abans de que comenci el partit que de ben segur no t’avorreixes.

El partit passa ràpid, diria que rapidíssimament. Mires el marcador i només porten 5 minuts, i el tornes a mirar un segon cop i només falten 5 minuts per acabar la primera part. El mateix amb la segona. I no cal dir els 15 minuts de descans; es converteixen amb segons quant l'objectiu és anar a comprar quelcom per beure o per menjar o anar a fer un riuet... És impressionant com passa el temps quant estàs allí, perquè a casa els minuts se't fan eterns fins que l'àrbitre no toca el tant desitjat xiulet (desitjat quant està guanyat el Barça, clar).

I el més important, veure com un equip, un GRAN EQUIP, fa pinya abans, durant i desprès del partit, perquè les victòries depenen dels jugadors, i si aquests no estan units, difícilment podran arribar a l'objectiu desitjat: TRIOMFAR.

TAILANDIA, PAÍS SOMIAT (4a part)

La última parada del dia, abans d'anar a dinar, va ser Kanchanaburi, a 130 kms de Bangkok, on es troba el famós pont sobre el riu Kwai, testimoni de la Segona Guerra Mundial. El mateix que van construir els presoners sota les ordres dels japonesos. Uns kilòmetres abans d'arribar varem parar al costat del riu per tal de pujar a una lancha típica tailandesa que ens conduiria a través del mateix per tal d'observar tota la panoràmica i el paisatge dels voltants del riu, que pareix tant semblant al nostre riu Ebre i a l'hora tant diferent, amb les seves riberes poblades de frondosa vegetació selvàtica, testimoni d'una part ben important de la història. En aquest breu viatge fluvial ens acompanyaven grans peixos saltant a les vores de la lancha, com donant-nos la benvinguda, i també bitxets que se'ns emplastraven a la cara, molt semblant a la "randilleta"del Delta.

La part central del pont va ser destruïda per bombes estadounidenses i desprès tornada a reconstruir, i un cop passeges per sobre d'ell et fas a la idea del que van arribar a sofrir els presoners per tal de construir cada estructura de ferro excavant entre mig de la selva, sense les condicions en que avui en dia es construeixen aquestes immenses estructures. Els pels de punta! I encara se'ns van posar més de punta quant varem entrar dins el museu JETAH.

Les sigles del museu JETAH són l'acrònim dels pobles que van construir el ferrocarril de la mort: Japó, Anglaterra, Tailàndia, Austràlia, Amèrica i Holanda. A l'interior hi ha fotografies, cartes, documents, objectes e il·lustracions reals de totes les atrocitats que van haver de passar els presos que van viure amb la seva pròpia pell aquella guerra tan cruel i de com transcorria la vida als campaments. Gràcies a les explicacions de Nut vam poder entendre el perquè de les imatges, i la seva expressió i les seves paraules ens van fer entendre que els tailandesos encara estan molt dolguts amb els japonesos. Deia: JAPONESES MUY MALOS!

Desprès de passejar pel pont, xiular com a la peli, fer-nos 4 fotos, que més bé diria que en van ser 30, i observar el paisatge que es divisava des del pont, vam dinar a un restaurant típic flotant que hi ha als peus del mateix pont.... i cap a la nostra ciutat dormitori: Bangkok.

TAILANDIA, PAÍS SOMIAT (3a part)

Com el cansament ja comença a deixar petjada als nostres cossos, a les 22 h ja estem estirats al llit amb un ull tancat i l'altre obert, però m’atreviria a dir que mig tancant-se. Més endavant ja explicaré el ritual que seguiem cada nit un cop arribats de les diferents visites.

Ring ring!!!!!! - Good morning Mrs. xxxx. - Good morning for you! Només són les 5 del matí... Dutxeta ràpida, esmorzar contundent, motxilla preparada, i cap a Kanchanaburi, abans passant pel famós mercat del tren, i pel mercat flotant. Ens espera una bona estona de carretera, però com que és autopista, avancem amb un plis plas. Com no, el conductor és anomenat entre els seus companys Fernando Alonso, i ja tenen raó, perquè aquell comptaquilòmetres treia fum, i jo també!

Observar les immediacions de l'autopista és tot un espectacle: passen tot tipus de vehicles, des de camions, a motocicletes, furgonetes, vans com la nostra amb viatgers que possiblement van al mateix lloc que nosaltres, tuk-tuks.... Pensareu que això és el més normal que et pots trobar a una autopista. Doncs si. Però no és tan normal trobar-te tres persones dalt d'una motocicleta, un camió amb més carrega de la que possiblement té permesa de transportar, una furgoneta descapotable amb 20 escolars de peu aguantant-se els uns als altres, un tuk-tuk a 100 km/h, vehicles per l'arcen en direcció contraria... en fi.. llàstima que no vaig poder immortalitzar-ho, perquè Fernandito Alonso anava per feina i el disparar de la meva càmera pareix una tortuga, dos pols totalment oposats.

Mentre estàvem esperant el tren, Nut va anar a buscar menjar típic tailandès per a que el provéssim. No! Si-us-plau!! A n'aquestes hores tornar a menjar no! però es que els tailandesos a totes hores mengen, i no precisament aliments hipo calòrics, sinó plàtan fregit, llet de coco, yema d'ou amb sirope. Però per a que hem vingut a Tailàndia, a part de deleitar-nos dels seus paisatges i de l'amabilitat de la seva gent? Doncs a fer coses típiques no? I si la gastronomia és quelcom típic d'un país, pues allà que vamos.

Mmmmmm, les coses dolces son la meva especialitat, però a les 9 del matí i desprès d’haver esmorzat com si es tingués d'acabar el món, com a que no m’entrava gaire cosa més... i al meu marit crec que tampoc.

El mercat del tren situat a la província de Samut Songkhram, a uns 70 kms de Bangkok, és bastant peculiar. Els seus visitants, compradors i sobretot venedors han de ser ràpids com un llamp, ja que durant 8 vegades al dia passa un tren sobre la vía de ferrocarril on just es situa el mercat. Quant s'aproxima el tren, aparten totes les mercaderies i, un cop passat, les tornen a posar com si res.

Una estoneta més de carretera i ens plantem al mercat flotant de Damnoem Saduak: situat a 105 kms de Bangkok, està considerat un dels millors mercats flotants de Tailàndia. Cents de venedors es concentren amb les seves barques al canal. Es pot trobar qualsevol producte alimentíci típic de la gastronomia tailandesa.

Va ser un passeig, amb taxiboat, molt agradable pel canal fins que va arribar un moment en que l'habilitós xofer havia de sortejar la multitud de barques de venedors i de turistes, que s'unien als estrets canals. Un imatge impressionant per a la retina on es plasmava tot un ventall de tonalitats de colors, passant per la variada fruita ben col·locada a cadascuna de les barques fins arribar als souvenirs col·locats a les parades ambulants.

TAILANDIA, PAÍS SOMIAT (2a part)

Cal dir però que des d'Espanya varem contactar amb una agència de viatges tailandesa, VIAJE A TAILANDIA, per tal de que ens organitzés les sortides a les afores de Bangkok i també la ruta pel nord del país, ja que no ens volíem perdre cap tipus de detall i saber més i més d'aquest meravellós país. No és el mateix veure-ho amb els teus propis ulls, que veure-ho amb els teus propis ulls escoltant la seva història i posante a la pell dels seus habitants, endinsant-te a les seves costums i filosofia de vida... és d'aquesta manera quant comprens tot el que estàs veient.

I quina decisió més encertada! ja que sóc bastant reacia de viatjar amb touroperadors on ets un turista més i si "te he visto no me acuerdo, hasta luego Lucas". Està clar que amb una bona guia pots visitar per lliure, però no hi ha res com tenir una persona autòctona que t'ensenyi amb condicions tot el necessari. Amb aquesta agència ens varem trobar com a casa nostra, amb un tracte molt personalitzat, uns guies i uns conductors amb una professionalitat incomparable, uns vehicles equipadíssims... no hi ha paraules per definir el bé que varem estar...... ufffffffff!! quins records!

Bé, al que anàvem. Els tres últims dies els varem dedicar a fer visites guiades recomanades a quasi totes les guies de viatges i com no, per l'agència de viatges. Per fi!!!!!!!!!! No caldrà anar a la caça i captura d'un taxi que el pobre conductor no sap el que li estem dient, i nosaltres no sabem com explicar on volem anar. Les úniques paraules que entenem són les peles que ens està demanant per portar-nos ves a saber on i evidentment  ja ens fem entendre per dir-li que si no és amb "meter" nothing!. Menys mal que l'anglès és un idioma universal i el llenguatge de signes i expressions facials rares també.

Tampoc caldrà suar més les camisetes, ja que anirem amb una mega van amb l'aire condicionat a tota marxa, una ampolleta d'aigua freda per anar apagant la sed, i uns seients que ni als multicinemes de la meva ciutat... i el més important, un super guia de parla castellana!

Els primers dies com que anàvem al nostre rotllo, ens sonava el despertador i ja podia sonar estona, que a "ruidos machacones, oidos sordos", però aquests últims dies quant sonava el telèfon de l'habitació per informar-nos que ens passaven a buscar no podia tenir les oïdes sordes, perquè fins que no contestaves i deies: Good morning?, seguia ininterrumpidament. Es veu que a la recepcionista li agradava que li donessin els bons dies.

Matinada del quinze, unes quantes hores de carretera, que ens van venir de "conya" per tancar els ulls, i cap a AYUTTHAYA, capital del regne de Siam durant més de 400 anys. Van regnar 33 reis de dinasties siameses fins la invasió birmana del 1767. El conjunt arquitectònic ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat. No s'ha tornat a reconstruir, però si que s'han fet algunes restauracions durant l'últim segle. Destaquen l'Antic Palau Chandrakasem, l'Antic Palau Reial, el Wat Phra Sri Sanphet, el Wat Suwan Dararam, el Wat Phra Ram, el Temple del Buda Reclinat, el Wat Nah Phramane... entre altres.







La veritat és que ens va agradar moltíssim, si que és ben cert que tot són pedres i que feia una calor que es podia fregir un ou al terra, Déu Meu quina calor! ni una ombra! però a mesura que el nostre estimat guia Nut ens anava explicant la història, ens anava transportant en el temps... evidentment estàvem de la part dels tailandesos.... perquè vaja colla de lladres aquests birmans!

TAILANDIA, PAÍS SOMIAT (1a part)

Que dir de Tailàndia: l'amabilitat dels seus habitants, els seus paratges espectaculars, la riquesa de la seva gastronomia, la seva filosofia de vida, les seves tradicions, els seus temples... no tinc prou paraules per definir aquest país amb el que tantes vegades havia somiat.

Desprès de preparar el viatge amb 1 any d'antel·lació i amb els dubtes d'última hora de si anar o no anar pel conflicte polític que s'estava vivint els últims mesos, vam decidir d'arriscar i marxar. Havíem dipositat totes les nostres esperances i com no, els nostres "quartos" en aquest viatge, per tant esperàvem en que ens sortigués un viatge, per dir-ho d'alguna manera, "rodó".

Així que el dia 4 d'agost del 2010 deixaven la nostra ciutat, el nostre piset, la nostra family.... i cap a Tailàndia falta gent, i uns turistes més per poder afirmar que el que deien els mitjans de comunicació no era del tot cert.

Desprès de passar la nit a Madrid, a meitat matí marxàvem cap a l'aeroport de Barajas per enlairar-nos amb l'aerolínea Tai Airways, i així ambientar-nos des del primer minut amb el país que ens estava esperant.

Quantes hores dalt l'avió, quants de minuts, quants de segons.... el temps passa etern. Que si em llevo les sabates per estar més còmoda, que si m'aixeco per estirar les cames, que si vaig a fer un "pipi", que si em torno a llevar les sabates, que si escolto l'MP3 o potser millor miro una peli?, que si intento dormir una estona.... un ritual que es repetia cada cert temps durant 13 hores.

I per fi, el comandant de l'avió ens anuncia que en uns minuts ja estem aterrant a Bangkok, i ens facilita una informació climatològica que ja sabíem de primer moment: una temperatura de 30 graus i una humitat del 83%. Que???????????? Pufffffffff!!! o millor Xoffffff!! (perquè seria el que faria la nostra suor un cop surtiguessim de l'aeronau). I això que només son les 6 del matí! Però no val la pena que ens queixem tant quant ja sabem de sobres que això és el que ens trobaríem a la capital de Tailàndia: una calor asfixiant que no es pot ni respirar i una olor una mica peculiar, que amb el pas dels dies aniria desapareixent del nostre òrgan olfactori.

BANGKOK

Situada al costat del riu Chao Praya. És una ciutat exòtica, tentadora, vanguardista, d'enormes rascacels de metall i vidre que intenten tocar el cel, d'aquí el nom de "la ciutat dels Àngels". Ha sapigut preservar i cuidar els seus encants, la seva història i els més de 400 temples que son un espai de pau i tranquilitat enmig del trafec i soroll de la gran urbe.

Disposa de museus, llocs històrics, restaurants de cuina internacional, galeries d'art, mercats... i una gran diversitat d'events socials i culturals.

El seus canals són utilitzats com a vies d'accès als diferents barris, a més de poder descobrir amb un passeig pel riu, la zona monumental de la capital del país.

A pesar de la seva extensió, els seus carrers inviten a caminar i contemplar la vida dels habitants, que es desenvolupa a vista de tothom.

Els primers dies a la capital de Tailàndia van ser, com podria dir-ho, eterns, com si els minuts s'aturessin. El menjar no era sant de la nostra devoció, però sempre teníem l'opció de menjar aliments calòrics, ja m'enteneu: fregitel·la, bolleria..... visca la "comida basura"! L'aglomeració de vehicles des de primeres hores del matí ja era evident, i com no, les múltiples parades de menjar que invaien les voreres no passaven desapercebudes a la vista ni a l'olfacte del transeünts. I és que Bangkok, mai dorm.

Així que canviàvem el xip si o si. I varem decidir de canviar-lo la resta de dies que estaríem a la ciutat dels Àngels. Tampoc ens podíem queixar gaire: de conflicte pels carrers no hi havia, tot al contrari, ens sentíem més protegits que mai amb un militar a cada cantonada, així que això ja era una raó de pes per sentir-nos orgullosos de que el viatge que havíem elegit era l'apropiat.

Els dos primers dies varem anar a la nostra, anant cap aquí i cap allà, visitant alguns dels wats de la ciutat, alguns dels nombrosos centres comercials i mercats que hi ha repartits per la ciutat, i varis monuments que eren del nostre interés.

El WAT TRAIMIT o temple del Buda d'Or, està situat al barri Xinès. El seu origen es del segle XIII i acolleix una imatge d'un buda assegut, de 3 m d'alçada i 5 tones i mitja d'or. És un exemple perfecte de l'elegant estil sukhothai. Antigament estava recoberta d'estuc possiblement per ocultar el seu verdader valor als lladres. No es va descobrir la naturalesa verdadera del buda fins que el van traslladar des d'un temple abandonat fins l'actual ubicació.

La CASA DE JIM THOMPSON inclou un conjunt de 6 edificis construïts amb teca i representa el millor de l'arquitectura tradicional tailandesa.

Jim Thompson va ser un arquitecte nord-americà i un magnífic promotor de l'art i arquitectura tailandesa. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Tailàndia i va fixar la seva residència a Bangkok. Es va sentir atret per la qualitat de la seda local i va enviar diferents mostres a cases de moda de París, Londres, Milà, fins que la seda va adquirir cert prestigi.

Va desaparèixer de forma misteriosa al 1967 a l'edat de 61 anys durant un passeig per Malasia i fins el moment no s'han descobert les causes de la seva desaparició.

COM COMENÇAR...

No sé com començar.... m'agradaria compartir les experiències viscudes arrel dels meus viatges per aquest món, que podriem dir que no han estat molts, però si intensos. M'agrada molt viatjar, és un dels plaers que ens ofereix la vida, i sempre estic en fase de recerca de nous destins vacacionals. Que si monuments a destacar, allotjaments, gastronomia típica, restauració, excursions, consells a tenir en compte.... tot un munt d'informació guardada a la ment, la maleta feta... i el més important: moltes ganes de viatjar!