No m'agrada el futbol. Potser és l'ànsia amb la que es viuen a casa els partits, que ha provocat que no en vegi cap, bé, mentiria si digués que algun partit de final de copa no l'he vist, i que alguna vegada no faig zapping per xafardejar el resultat i veure que les previsions que tenia en ment s’està complint.
Però quant es tracta d'anar al Camp Nou tot és diferent. Començant pels preparatius: que si la camiseta de l'equip, la bufanda (encara que sigui estiu tant i fa!), els entrepans, alguna llaminadura per matar els nervis abans del partit....
Quant arribes a les immediacions del camp pareix que estiguis en un món diferent, no fa falta esperar a veure gent una hora abans del partit, sinó que desenes i desenes de persones s'agrupen hores abans per fer petar la xerrada comentant qui serà el crack o cracks d'aquell partidàs i fer apostes sobre el resultat. Però sempre hi ha qui aprofita per anar al museu a deleitar-se amb tots els trofeus que ha guanyat el nostre equip o comprar algun article per tal de lluir-ho orgullosament mentre s'està mirant el partit i com no, per fer-se la foto de rigor amb un fons ple de grades i gespa i una il·luminació que enlluernant.
Observar als espectadors és tot un espectacle: gent amb la cara pintada amb tota mena de gadgets; xarangues tocant l'himne i cantant; uns que pengen la pancarta animant a l'equip; uns altres piropejant a algun jugador; alguns maleint a entrenadors o presidents; gent de diferents nacionalitat, edats.... ja pots estar una hora al camp abans de que comenci el partit que de ben segur no t’avorreixes.
El partit passa ràpid, diria que rapidíssimament. Mires el marcador i només porten 5 minuts, i el tornes a mirar un segon cop i només falten 5 minuts per acabar la primera part. El mateix amb la segona. I no cal dir els 15 minuts de descans; es converteixen amb segons quant l'objectiu és anar a comprar quelcom per beure o per menjar o anar a fer un riuet... És impressionant com passa el temps quant estàs allí, perquè a casa els minuts se't fan eterns fins que l'àrbitre no toca el tant desitjat xiulet (desitjat quant està guanyat el Barça, clar).
I el més important, veure com un equip, un GRAN EQUIP, fa pinya abans, durant i desprès del partit, perquè les victòries depenen dels jugadors, i si aquests no estan units, difícilment podran arribar a l'objectiu desitjat: TRIOMFAR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada