TAILANDIA, PAÍS SOMIAT (3a part)

Com el cansament ja comença a deixar petjada als nostres cossos, a les 22 h ja estem estirats al llit amb un ull tancat i l'altre obert, però m’atreviria a dir que mig tancant-se. Més endavant ja explicaré el ritual que seguiem cada nit un cop arribats de les diferents visites.

Ring ring!!!!!! - Good morning Mrs. xxxx. - Good morning for you! Només són les 5 del matí... Dutxeta ràpida, esmorzar contundent, motxilla preparada, i cap a Kanchanaburi, abans passant pel famós mercat del tren, i pel mercat flotant. Ens espera una bona estona de carretera, però com que és autopista, avancem amb un plis plas. Com no, el conductor és anomenat entre els seus companys Fernando Alonso, i ja tenen raó, perquè aquell comptaquilòmetres treia fum, i jo també!

Observar les immediacions de l'autopista és tot un espectacle: passen tot tipus de vehicles, des de camions, a motocicletes, furgonetes, vans com la nostra amb viatgers que possiblement van al mateix lloc que nosaltres, tuk-tuks.... Pensareu que això és el més normal que et pots trobar a una autopista. Doncs si. Però no és tan normal trobar-te tres persones dalt d'una motocicleta, un camió amb més carrega de la que possiblement té permesa de transportar, una furgoneta descapotable amb 20 escolars de peu aguantant-se els uns als altres, un tuk-tuk a 100 km/h, vehicles per l'arcen en direcció contraria... en fi.. llàstima que no vaig poder immortalitzar-ho, perquè Fernandito Alonso anava per feina i el disparar de la meva càmera pareix una tortuga, dos pols totalment oposats.

Mentre estàvem esperant el tren, Nut va anar a buscar menjar típic tailandès per a que el provéssim. No! Si-us-plau!! A n'aquestes hores tornar a menjar no! però es que els tailandesos a totes hores mengen, i no precisament aliments hipo calòrics, sinó plàtan fregit, llet de coco, yema d'ou amb sirope. Però per a que hem vingut a Tailàndia, a part de deleitar-nos dels seus paisatges i de l'amabilitat de la seva gent? Doncs a fer coses típiques no? I si la gastronomia és quelcom típic d'un país, pues allà que vamos.

Mmmmmm, les coses dolces son la meva especialitat, però a les 9 del matí i desprès d’haver esmorzat com si es tingués d'acabar el món, com a que no m’entrava gaire cosa més... i al meu marit crec que tampoc.

El mercat del tren situat a la província de Samut Songkhram, a uns 70 kms de Bangkok, és bastant peculiar. Els seus visitants, compradors i sobretot venedors han de ser ràpids com un llamp, ja que durant 8 vegades al dia passa un tren sobre la vía de ferrocarril on just es situa el mercat. Quant s'aproxima el tren, aparten totes les mercaderies i, un cop passat, les tornen a posar com si res.

Una estoneta més de carretera i ens plantem al mercat flotant de Damnoem Saduak: situat a 105 kms de Bangkok, està considerat un dels millors mercats flotants de Tailàndia. Cents de venedors es concentren amb les seves barques al canal. Es pot trobar qualsevol producte alimentíci típic de la gastronomia tailandesa.

Va ser un passeig, amb taxiboat, molt agradable pel canal fins que va arribar un moment en que l'habilitós xofer havia de sortejar la multitud de barques de venedors i de turistes, que s'unien als estrets canals. Un imatge impressionant per a la retina on es plasmava tot un ventall de tonalitats de colors, passant per la variada fruita ben col·locada a cadascuna de les barques fins arribar als souvenirs col·locats a les parades ambulants.