TAILANDIA, PAÍS SOMIAT (5a part)

Les tardes a Bangkok les passàvem de "mercadillo en mercadillo i tiro porque me toca". Creiem que Tailàndia era el país de les compres, almenys això és el que ens haviem dit i això esperàvem trobar. Digueu-nos "pijos", "tiquismiquis", "primmirats".... però per molt que miràvem no trobàvem res que ens agradés. Sabíem que trobaríem imitacions, però les imitacions no eren de bona qualitat, o potser les de bona qualitat no les varem saber trobar. El més bo de tot es que portàvem dos maletes de les considerades d'equipatge de mà, o sigui, de les petites, per passar 21 dies!!!! I es que clar, en teoria a Tailàndia havíem d'anar de compres i venir carregats amb dos maletes enormes, com quasi tots els turistes que viatgen al país. Que ingenus! Així que havíem de comprar si o si.

Procés: observació amb lupa del teixit de cadascuna de les prendes + emprovamenta sense provadors (les talles allí son minúscules!) + una bona dosis de regateig = carregats de bosses com a burros.

I no hi ha millor que un massatget posterior per alliberar les tensions que comporten les compres anomenades de les de "comprar perquè si". Ufffffff!! Que bé!!!!!

El primer massatge va ser a una casa de massatges recomanada pel nostre guia Nut. Com no, vam provar el massatge estrella de Tailàndia, el massatge tai. Si si, aquest que t'estiren fins a l'infinit i el més enllà totes les parts estirables del cos i sents com et peten tots els ossos i t'entra esgarrifament. Pues sembla mentida però al cap d'una estona aquest massatge em va deixar com una soca encara que de quant en quant sentia al meu marit queixant-se i bufant. Miro amb el rabet de l'ull i veig a la massatgista plantada a sobre la seva esquena.... ja podia bufar ja! Jo vaig sortir com a nova: dir que tenia els turmells com les potes d'un elefant i vaig sortir amb els meus turmells, no amb els turmells de l'elefant.

El següents dies em vaig dedicar a catar les diferents tipologies i tècniques. Ho dic en primera persona del singular perquè ell va quedar escarmentat i no va voler provar-ne més. Així que mentre ell anava a la piscina de l'hotel a refrescar-se, jo em dedicava a passejar-me pel carrer Silom i observar amb deteniment els preus que oferien les diferents cases de massatges, i a la que veia algun local que feia bona pinta i el preu no era excessivament baix ni alt (es pot considerar que uns 8-9 euros ja era suficient per a que et facin un bon massatge), llavors entrava decididament. I que bé!!!!!!!! Vaig encertar els dos cops que vaig anar: primer amb un massatge podal i desprès amb un oil massatge. Inexplicable! Que més es podia demanar si a més t'oferien un te a l'entrada i sortida?

I un cop recuperada i amb una dutxada de rigor, tocava anar a la búsqueda i captura d'algun restaurant amb menjar que ens entrés per la vista, ja que si no entrava per la vista, no entrava per la boca.

Dos dies ens varem decidir per anar a una pizzeria del costat del hotel. Les pizzes eren bones i fetes al forn de pedra, però clar, viatjar a Tailàndia i menjar pizza és com anar a Roma i menjar hot dog. Així que un altre dia ens varem decidir per menjar a un restaurant del centre comercial MBK, i que tenia bones referències del foro LOS VIAJEROS.

Quina pinta no??

Una altra nit teníem reservat un creuer amb sopar pel riu Chao Praya, amb la companyia Loy Nava. És una turistada com una altra, però ens feia gràcia tenir una visió nocturna des del riu, del monuments il·luminats. Anècdota: 5 minuts desprès d’haver pujat al vaixell em van venir moltes ganes vomitar i com a conseqüència de tal mareig vaig estar les 2 hores que dura el sopar-creuer, asseguda a una cadira davant la proa del vaixell per tal de que em toqués l'aire, i és clar, el meu marit sopant sol. El que havia de ser un sopar romàntic tailandès és va convertir en un desastre!

Ens feia il·lusió sopar a la terrasseta del Sirocco, situat a la Lebua State, però és que quasi totes les nits queia algun que altre xàfec i com a conseqüència de la climatologia, tancaven la terrassa, per lo que el sopar havia de ser al restaurant interior. Així que ja que anàvem a sopar a un restaurant luxós, com a mínim que estigués situat a les altures, per aquest motiu ens varem decidir com a segona alternativa pel restaurant de la Bayoke Sky, situat al pis 83 de l'edifici més alt de Bangkok, i m’atreviria a dir que de tot Tailàndia.

El menjar era passable, (bufet japonès, tailandès, italià, vegetarià.) i les vistes impressionants. A les altures es divisava tot Bangkok, amb tota la xarxa de carrers i carreteres al fons, els edificis més emblemàtics (encara que en la foscor no s'acabaven de distingir del tot bé), el riu Chao Praya... i uns cotxes minúsculs com a formigues... i es que fins ben entrada la nit encara hi havia trànsit a les avingudes principals de la ciutat.



Bayoke Sky



vistes des de l'interior del restaurant

Quina sensació tenir una mega city als teus peus!


I rebentats de les matinades, de les excursions, de les caminates, de la calor i humitat, del soroll dels vehicles i el tràfec dels seus habitants, de les compres, del regateig constant.... cap al llit! Bona nit!!