dimarts, 8 de febrer del 2011

TAILANDIA, PAÍS SOMIAT (4a part)

La última parada del dia, abans d'anar a dinar, va ser Kanchanaburi, a 130 kms de Bangkok, on es troba el famós pont sobre el riu Kwai, testimoni de la Segona Guerra Mundial. El mateix que van construir els presoners sota les ordres dels japonesos. Uns kilòmetres abans d'arribar varem parar al costat del riu per tal de pujar a una lancha típica tailandesa que ens conduiria a través del mateix per tal d'observar tota la panoràmica i el paisatge dels voltants del riu, que pareix tant semblant al nostre riu Ebre i a l'hora tant diferent, amb les seves riberes poblades de frondosa vegetació selvàtica, testimoni d'una part ben important de la història. En aquest breu viatge fluvial ens acompanyaven grans peixos saltant a les vores de la lancha, com donant-nos la benvinguda, i també bitxets que se'ns emplastraven a la cara, molt semblant a la "randilleta"del Delta.

La part central del pont va ser destruïda per bombes estadounidenses i desprès tornada a reconstruir, i un cop passeges per sobre d'ell et fas a la idea del que van arribar a sofrir els presoners per tal de construir cada estructura de ferro excavant entre mig de la selva, sense les condicions en que avui en dia es construeixen aquestes immenses estructures. Els pels de punta! I encara se'ns van posar més de punta quant varem entrar dins el museu JETAH.

Les sigles del museu JETAH són l'acrònim dels pobles que van construir el ferrocarril de la mort: Japó, Anglaterra, Tailàndia, Austràlia, Amèrica i Holanda. A l'interior hi ha fotografies, cartes, documents, objectes e il·lustracions reals de totes les atrocitats que van haver de passar els presos que van viure amb la seva pròpia pell aquella guerra tan cruel i de com transcorria la vida als campaments. Gràcies a les explicacions de Nut vam poder entendre el perquè de les imatges, i la seva expressió i les seves paraules ens van fer entendre que els tailandesos encara estan molt dolguts amb els japonesos. Deia: JAPONESES MUY MALOS!

Desprès de passejar pel pont, xiular com a la peli, fer-nos 4 fotos, que més bé diria que en van ser 30, i observar el paisatge que es divisava des del pont, vam dinar a un restaurant típic flotant que hi ha als peus del mateix pont.... i cap a la nostra ciutat dormitori: Bangkok.







2 comentaris:

  1. M'encanten els viatges i els blogs sobre viatges. Enhorabona pel teu blog !!!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Manel! Espero continuar escribint les meves aventurilles viatgeres, entre altres.

    ResponElimina