TAILANDIA, PAÍS SOMIAT (1a part)

Que dir de Tailàndia: l'amabilitat dels seus habitants, els seus paratges espectaculars, la riquesa de la seva gastronomia, la seva filosofia de vida, les seves tradicions, els seus temples... no tinc prou paraules per definir aquest país amb el que tantes vegades havia somiat.

Desprès de preparar el viatge amb 1 any d'antel·lació i amb els dubtes d'última hora de si anar o no anar pel conflicte polític que s'estava vivint els últims mesos, vam decidir d'arriscar i marxar. Havíem dipositat totes les nostres esperances i com no, els nostres "quartos" en aquest viatge, per tant esperàvem en que ens sortigués un viatge, per dir-ho d'alguna manera, "rodó".

Així que el dia 4 d'agost del 2010 deixaven la nostra ciutat, el nostre piset, la nostra family.... i cap a Tailàndia falta gent, i uns turistes més per poder afirmar que el que deien els mitjans de comunicació no era del tot cert.

Desprès de passar la nit a Madrid, a meitat matí marxàvem cap a l'aeroport de Barajas per enlairar-nos amb l'aerolínea Tai Airways, i així ambientar-nos des del primer minut amb el país que ens estava esperant.

Quantes hores dalt l'avió, quants de minuts, quants de segons.... el temps passa etern. Que si em llevo les sabates per estar més còmoda, que si m'aixeco per estirar les cames, que si vaig a fer un "pipi", que si em torno a llevar les sabates, que si escolto l'MP3 o potser millor miro una peli?, que si intento dormir una estona.... un ritual que es repetia cada cert temps durant 13 hores.

I per fi, el comandant de l'avió ens anuncia que en uns minuts ja estem aterrant a Bangkok, i ens facilita una informació climatològica que ja sabíem de primer moment: una temperatura de 30 graus i una humitat del 83%. Que???????????? Pufffffffff!!! o millor Xoffffff!! (perquè seria el que faria la nostra suor un cop surtiguessim de l'aeronau). I això que només son les 6 del matí! Però no val la pena que ens queixem tant quant ja sabem de sobres que això és el que ens trobaríem a la capital de Tailàndia: una calor asfixiant que no es pot ni respirar i una olor una mica peculiar, que amb el pas dels dies aniria desapareixent del nostre òrgan olfactori.

BANGKOK

Situada al costat del riu Chao Praya. És una ciutat exòtica, tentadora, vanguardista, d'enormes rascacels de metall i vidre que intenten tocar el cel, d'aquí el nom de "la ciutat dels Àngels". Ha sapigut preservar i cuidar els seus encants, la seva història i els més de 400 temples que son un espai de pau i tranquilitat enmig del trafec i soroll de la gran urbe.

Disposa de museus, llocs històrics, restaurants de cuina internacional, galeries d'art, mercats... i una gran diversitat d'events socials i culturals.

El seus canals són utilitzats com a vies d'accès als diferents barris, a més de poder descobrir amb un passeig pel riu, la zona monumental de la capital del país.

A pesar de la seva extensió, els seus carrers inviten a caminar i contemplar la vida dels habitants, que es desenvolupa a vista de tothom.

Els primers dies a la capital de Tailàndia van ser, com podria dir-ho, eterns, com si els minuts s'aturessin. El menjar no era sant de la nostra devoció, però sempre teníem l'opció de menjar aliments calòrics, ja m'enteneu: fregitel·la, bolleria..... visca la "comida basura"! L'aglomeració de vehicles des de primeres hores del matí ja era evident, i com no, les múltiples parades de menjar que invaien les voreres no passaven desapercebudes a la vista ni a l'olfacte del transeünts. I és que Bangkok, mai dorm.

Així que canviàvem el xip si o si. I varem decidir de canviar-lo la resta de dies que estaríem a la ciutat dels Àngels. Tampoc ens podíem queixar gaire: de conflicte pels carrers no hi havia, tot al contrari, ens sentíem més protegits que mai amb un militar a cada cantonada, així que això ja era una raó de pes per sentir-nos orgullosos de que el viatge que havíem elegit era l'apropiat.

Els dos primers dies varem anar a la nostra, anant cap aquí i cap allà, visitant alguns dels wats de la ciutat, alguns dels nombrosos centres comercials i mercats que hi ha repartits per la ciutat, i varis monuments que eren del nostre interés.

El WAT TRAIMIT o temple del Buda d'Or, està situat al barri Xinès. El seu origen es del segle XIII i acolleix una imatge d'un buda assegut, de 3 m d'alçada i 5 tones i mitja d'or. És un exemple perfecte de l'elegant estil sukhothai. Antigament estava recoberta d'estuc possiblement per ocultar el seu verdader valor als lladres. No es va descobrir la naturalesa verdadera del buda fins que el van traslladar des d'un temple abandonat fins l'actual ubicació.

La CASA DE JIM THOMPSON inclou un conjunt de 6 edificis construïts amb teca i representa el millor de l'arquitectura tradicional tailandesa.

Jim Thompson va ser un arquitecte nord-americà i un magnífic promotor de l'art i arquitectura tailandesa. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Tailàndia i va fixar la seva residència a Bangkok. Es va sentir atret per la qualitat de la seda local i va enviar diferents mostres a cases de moda de París, Londres, Milà, fins que la seda va adquirir cert prestigi.

Va desaparèixer de forma misteriosa al 1967 a l'edat de 61 anys durant un passeig per Malasia i fins el moment no s'han descobert les causes de la seva desaparició.